Demà, divendres 19 d'octubre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (el CCCB) es presenta un llibre de l'arquitecta Júlia Schulz-Dornburg . El títol original és Ruinas modernas, una topografía de lucro. No podré anar a la presentació i bé que em reca, però no em puc estar de recomanar el llibre, que fa un parell de setmanes vaig poder obtenir, gràcies a un amable mail de l'autora i l'eficiència d'alguna botiga de llibres.
Ruinas modernas és un catàleg no exhaustiu, però sí molt complet dels projectes megalòmans que han proliferat per tota la península en els darrers anys i que, actualment, estan paralitzats, aturats, morts. Milers de metres quadrats urbanitzats, edificats, manllevats al territori.
Sobre aquest fenomen hi ha altres testimonis i reportatges fotogràfics potents (alguns de molt propers, com el dels amics del Projecte Ecos sobre la urbanització Cases del Bosc, a Viladrau). En tot cas, el treball de la Júlia té dos components, al meu entendre, significatius i diferencials: un, el del fet que l'autora sigui una arquitecta i, per tant, membre d'un dels gremis que durant els anys de follia constructora va participar (i de quina manera) del lucre ràpid i fàcil. Per descomptat, que a banda de les responsabilitats col·lectives, hi ha les individuals i no tots, ni de tros, els arquitectes en són ni responsables ni beneficiaris, però una mirada autocrítica és d'agrair.
La segona raó és la de la pulcritud, la finor de l'anàlisi. No és un reportatge fet des de la intuïció o el testimoni particular. El treball té una dimensió característica: la topografia del lucre ens mostra i ens fa evident l'absurd d'una construcció feta en base a una demanda hipotètica, fonamentada en una riquesa que tal vegada esdevindrà, mai en una necessitat.
Malgrat tot, Ruinas modernas no ens mostra només una topografia del lucre. És un catàleg directe, cru i esfereïdor de les cicatrius persistents, perdurables, gens efímeres, que deixa la cobdícia... Erms convertits en camp de golf o residències dependents d'unes infraestructures inexistents o d'uns mitjans de transports ficticis, són alguns exemples...
En una conjuntura que parla d'actius immobiliaris tòxics o de bancs dolents, Ruinas modernas ens distancia dels eufemismes que dissimulen causes i efectes per convertir-se en un llibre rabiosament actual, que incita i provoca una reflexió absolutament necessària i de la que cal extreure conclusions de forma urgent.
