Una imatge poc freqüent: un exemplar solitari de grua (Grus grus) a la maresma de les Filipines, a tocar de la T1 de l'aeroport del Prat.
Fotografies: Josep M. Bru. Espai natural del Remolar-Filipines. 29 de desembre de 2011.
Una imatge poc freqüent: un exemplar solitari de grua (Grus grus) a la maresma de les Filipines, a tocar de la T1 de l'aeroport del Prat.
Fotografies: Josep M. Bru. Espai natural del Remolar-Filipines. 29 de desembre de 2011.
Malgrat tot, he arribat al desembre d'un any carregat de motius per a la indignació, la desconfiança i la desafecció... però com les branques tossudes d'un arbre escapçat, em trobo amb els veïns, els amics, els coneguts o els saludats i els continuo (i continuaré) desitjant unes bones festes...
Malgrat tot, potser perquè no soc sinó una branca tossuda, no resignada, d'un arbre escapçat, convertit en paperera o cendrer, necessito (i necessitaré) com cada any, quan arriba el fred, una abraçada, una encaixada de mans, un petó o un somriure còmplice...
Malgrat tot, potser perquè la resignació és el preludi de la mort, continuo (i continuaré) burxant perquè la consciència de grup, de tribu o de clan, em porti de la nació a la [indig]nació i viceversa. Perquè les banderes no siguin el decorat d'una farsa, sinó el teló d'una llibertat personal i col·lectiva, els llençols d'un somni tendre i alhora real...
Malgrat tot, potser perquè continuo (i continuaré) sent una branca tossuda d'un arbre escapçat, ara només vull desitjar-vos que tingueu bones festes...
En aquest bloc he fet broma diverses vegades amb les anomenades "faltes de fotografia", referint-me gairebé sempre a rètols (de petits comerços, particulars o empreses) amb faltes d'ortografia.
Per una regla elemental de proporcionalitat, l'error és més greu i, per tant més censurable, quant més gran és el volum de l'anunciant, entenent que els mitjans disponibes i la cura que s'hi hauria de tenir són, també, més grans.
N'he vist de molts colors: errors divertits, pasterades gramaticals que fregaven un contingut surrealista o, simplement, una lamentable deixadesa pel que fa a la llengua...
Ara, però, entenc que la cosa és més greu: Google Maps, una eina creada per una empresa que manega (i de quina forma!) els fils de la xarxa, l'ha pifiada d'allò més. Els noms de carrers, places, avingudes, passatges i multitud de vies públiques d'aquests país s'han transvestit a un nom nou que ningú sap massa bé ni amb quin criteri ni amb quina intenció s'han modificat.
Hi ha exemples per emplenar cabassos, però deixeu-me posar un. A Vic, al barri de Santa Anna, hi ha el carrer de Puiglagulla, que recorda el santuari del mateix nom que hi a uns quants quilòmetres, prop de Vilalleons. Doncs bé a les eminències de Google no se'ls ha acudit res més que traduir el nom del carrer a "calle de Pico la Aguja".
Puiglagulla és, d'altra banda, un terme que obté 15.700 resultats al cercador Google, el més utilitzat hores d'ara a Internet. És a dir, que no s'han consultat ni a ells mateixos. Això que han fet es pot descriure amb molts qualificatius, però tractant-se de l'empresa que es tracta, de l'eina que es tracta i d'una traducció absolutament prescindible, no se m'acut res millor que anomenar-ho així: Google ha fet el ridícul...