tag:blogger.com,1999:blog-785199863189871048.post7760317264442439886..comments2023-06-21T16:13:16.788+02:00Comments on cul-de-sac: Jodido, pero contento...Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/08180328852515763658noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-785199863189871048.post-32240345783666277812008-04-23T22:52:00.000+02:002008-04-23T22:52:00.000+02:00Efectivament. Ara, que per circumstàncies que no v...Efectivament. Ara, que per circumstàncies que no venen al cas, arribo a casa cada dia sobre les 2.30 de la matinada, a voltes descobreixes entre la fullaraca purulenta de la TV coses interessants com la que refereixes.<BR/><BR/>No vull fer nostàlgia barata, en absolut. Però recordo estius de l'adolscència, quan la xafogor insuportable t'obligava a sortir al balcó, que per tots els finestrals i balcons sortia el so d'un sol canal de TV. Quan només n'hi havia un (que la 2, l'UHF en dèiem, parava abans). No hi havia oferta, tot era gris i trist, però hi havia nits que tothom (sense tenir en compte gustos, preferències o nivell cultural), tothom, anava al llit havent vist a Ibsen, Shakespeare, Chejov, Jardiel Poncela, Buero Vallejo o Pirandello, entre tants d'altres.<BR/><BR/>No enyoro res, insisteixo, però a voltes crec que el caviar per a tothom, a voltes, no estaria malament. O això és el que m'ha inspirat el teu post, amic. Un adolescent, del qual ja no en tinc ni una sola cèl·lula, que es repenjava a una barana i escoltant una simnfonñía única que omplia el carrer, pensava com podia en la vida.Anonymousnoreply@blogger.com