Faltes de fotografia (8)

* * *
Foto: J.M. Bru. Palma de Mallorca, desembre de 2009

* * *

VicMou

Aquests darrers dies, Vic ha estat motiu constant de titulars, notícies, declaracions, articles i editorials.

Moltes de les coses que s'han dit i escrit, dites i escrites han quedat. Ja veurem com resisteixen el pas dels mesos, dels anys; en definitiva, dels temps i els esdeveniments.

Algunes altres, en poc espai, diuen moltes coses. Heus aquí un parell d'exemples:

- Vivim en un dels països més descentralitzats del món (diuen), però els seus poders s'exciten com una damisel·la davant d'un ratolí quan un alcalde intenta sortir del quadre.
(Enric Juliana, La Vanguardia, 24.01.10)

- Sóc contrari a parlar del "model Vic" perquè és una marca i els polítics s'apropien les marques, quan ha sigut una cosa que han aconseguit les persones. És un procés obert i dinàmic que no es pot aturar perquè el que valia ahir no val avui.
(Toni Tort, El Periódico, 24.01.10)

A un -com, suposo, a molta gent- li han quedat les ganes de dir la seva, però en aquest batibull potser opinar és una mica com deixar anar un vaixell de paper en un dia de maregassa.

Així que, més que parlar, el que cal és esperar que torni el seny, que de vegades està més perdut que la jaqueta texana de la foto, trobada un matí de diumenge, molt d'hora, al capdavall del carrer de Sant Miquel. Per cert, un carrer dedicat al patró de la ciutat que té, com alguns debats, un pendent molt pronunciat.

* * *
Fotografia: J.M. Bru, febrer 2008.
* * *

Horts Urbans

Una col pot ser tan maca com una rosa i, a més, es menja.
(Carles Vergés)

* * *
Foto: "Per a Ire". Ell ja sap per què. JM Bru.19.01.10.
* * *

Pessics (38)

Trista època la nostra...
És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!
(Albert Einstein)

* * *

Fotografia: Josep M. Bru. Vic. Novembre 2009.

* * *

Pessics (37)

Si vols viatjar cap a les estrelles, no busquis companyia.
(Lao-Tsé)

* * *
Fotografia: "Entreteniments íntims". Cal Bru. Vic. Desembre 2009
* * *

Fart de Nadal

De bell antuvi -i em semblava un propòsit ferm-, no volia escriure sobre el Nadal, però un comentari puntual del Josep Comajoan, al mig d'una conversa amb més gent, em va fer veure que el meu cansament no era una cosa personal, no era un drama particular. Ni de tros. Això del Nadal és una cosa que se'ns ha escapat de les mans, que ens ha crescut de sobte, com un nebot adolescent al que veiem un cop l'any.

Aviam. Abans, Nadal era el 25 de desembre. Tenim la propina de Sant Esteve. Afegim-li Cap d'Any. Posem-li també Reis. Quatre (4!) dies festius extraordinariament concentrats, tot just abans d'arribar al desert festiu del primer trimestre de cada any, que només té com a al·licient aquella incògnita de "enguany, en què cau setmana santa?"


Ara, no. Bé per l'aniversari de la constitució, bé pel mercat medieval o pels setze ous de sant Nicolau, la moguda d'aquest any va començar el quatre (el 4!) de desembre. I s'acabarà -perquè sí, per la neu del Priorat o per l'inici de les rebaixes- el proper dilluns, onze (l'11!) de gener.

Pel mig, cinc (5!) setmanes de follia, consum i colesterol. Cinc setmanes medievals; d'oliveres de la pau; de marató televisiva i curses atlètiques; d'amics i enemics invisibles; de sopars, berenars i piscolabis d'empresa, de colla o d'oenegé; de pastorets i pastorcills; de loteria que no toca; d'innocentades; de sopars i dinars hiperproteínics; de dies mig festius o mig feiners; de torrons i raïm a preus astronòmics; de suplements dominicals marcant-nos el ritme de la moda i el glamour; d'escapades a la neu o a la platja llunyana; de regals intangibles (spotify, flickr pro, windows 7,...); de profusió d'anuncis sobre els darrers estris tecnològics (teles de led, càmeres, wii, psp, mòbils "tot en poc", iTrastos,...); de tions, pares noels i reis; de revetlles i "polvorons"...


Cinc setmanes, cinc (5!). Això, no ens enganyem més, no és sostenible: tenim un Nadal obès, histriònic, desproporcionat. Ja no sabem si dir bones festes, bon nadal, bon any o bons reis. O, pitjor encara, ho diem successivament... Cinc setmanes és més que tot l'agost, que fins ara era, amb la mandra de la canícula, el mes dròpol per definició.

He buscat solucions: vaig intentar escapolir-me'n marxant uns dies. No ha funcionat: quan vaig marxar era Nadal i quan vaig tornar... també. La fugida ja no serveix: són massa dies. El meu pressupost (i em temo que el de la immensa majoria) no dona per tours de cinc setmanes, ni que sigui marxant al Lluçanès (allà també és Nadal!). I que quedi clar que poso el Lluçanès com a exemple simplement perquè és maco, s'hi menja molt bé, és a prop, és econòmic, hi tinc amics i, a més, no surt a la majoria de mapes. Qui ofereix més avantatges?

Hem de posar-hi remei. De fet, tinc una proposta que vull fer arribar al president del país veí, que, a desgrat meu, també ho és del nostre i que, a més, ara ho és de tota una colla de països que algú insisteix en anomenar com unió europea. Es com allò dels "tres en un", però sense efecte lubricant. Bé, al què anàvem, doncs això, que li faré arribar al tripresident la meva proposta que, de fet, són dues (2!).


I la proposta doble són:

Una, per fer front a aquest dispendi, necessitem més pasta. Una segona paga doble. O, si així ho voleu, una paga triple. Al capdavall, si els augments de preus, tarifes i taxes es passen l'IPC pel perineu (o rodalies), potser haurem de convenir que un increment salarial tampoc no és tan dolent i, a més, reactiva el consum. Evidentment, aquesta paga triple ha de ser extensiva a tothom: treballadors, autònoms, pensionistes, aturats, pirmis, salaris mínims i indigents. Per Nadal, no s'hi valen discriminacions que són anticonstitucionals per definició i no han de passar -com altres coses- la revàlida d'una sentència.

Segona, cal que tothom tingui clar quan és festa i quan no; quan comença i quan acaba el Nadal. Per evitar que el 24 i el 31 de desembre o el 5 de gener tal o qual servei o establiment estigui tancat o mig obert; que un diumenge les botigues estiguin obertes o que els museus tanquin les vigílies, cal concentrar els dies vermells i clarificar el calendari.

Ve-t'ho aquí: serà Nadal del 24 al 31 de desembre, ambdós inclosos. I tot ben ordenat: el 24 a la tarda, la cavalcada; a la nit del mateix dia, passen els reis amb roba interior vermella, es caga el raïm i es menja el tió; el mercat medieval el 27; la loteria i l'aniversari de la constitució, el 28, que ja s'escau; l'epifania el 29; la revetlla el 30 i el concert d'any nou -o vell, tant fa- el 31 a la tarda. Però tot dins aquest interval: el 24 obre el parèntesi i el 31 el tanca.

I prou.

El dia 1 de gener tots a pencar, horaris habituals i aules plenes. Que això d'ara no s'aguanta i cal posar el Nadal a dieta: les carreteres i els aeroports es col·lapsen; no trobes taula a cap restaurant; els contenidors de paper i vidre no donen l'abast; la paga s'ha fos el dia vint i comences l'any comprant a crèdit...

Fil a l'agulla, que hem de treure de la crisi al país, al país veí i a tota Europa. Allà, impacients, ja ens esperen. Ho diuen els titulars del dia. Llegiu, llegiu premsa estrangera i ho veureu...

Arromanguem-nos, que se'ns ha girat feina.

* * *
Fotografies. Josep M. Bru. Nadal 2009.
* * *
Audició recomanada:
Bolero, en versió de Frank Zappa. És la peça núm. 46 de la caixa de música d'aquest bloc. I en directe!
Clicant sobre "vídeo", podreu veure un miniclip.
* * *

Mirada moguda

La foto està bé.
Sou vosaltres, que, de tanta farra, teniu la mirada moguda...

* * *
Fotografia: Josep M. Bru. Desembre 2009. Caló d'en Busques. Santanyí.
* * *
Audició recomanada: "I talk to the wind" de King Crimson, en versió de Jake Reichbart.
És el tema 1 de la caixa de música d'aquest bloc.
Si cliqueu l'opció "vídeo", podreu veure un clip, amb els músics tocant.
El vídeo és molt sonso, però la peça s'ho val.
* * *

Norit a la platja

Norit (el xai més polit, net i suau de la breu història dels xais mediàtics) a la platja de S'Amarador. En tractar-se d'una platja nudista no llueix el seu mític llacet vermell al coll. Es poden comprovar els efectes de la insolació, tot i que degut a la protecció de factor 20 aplicada només a l'extrem de la cua, aquesta presenta un curiós aspecte dicotòmic.

* * *
Fotografia: Josep M. Bru. S'Amarador. Mondragó. Desembre 2009.
* * *

Primeres notícies de H.R.

Benvolguda senyora S.

Li escrivim aquestes línies per comunicar-li que estem seguint la pista de la persona per la qual es va interessar i de la qual ens va encarregar, ja fa unes setmanes, la recerca de les seves dades i situació actual.

Malauradament, la seva sospita s'ha confirmat. H.R. està enterrada al cementiri de Deià, a poques passes de la tomba de Robert Graves, la qual, sigui dit de passada, està aquests dies coberta de presumptes petits homenatges dels seus lectors...

Però deixem ara Graves, que no toca. La tomba, modesta, presenta unes inscripcions cal·lígrafes, amb el nom, dates de naixement i òbit i les inicials E.P.D., que hem dubtat si eren un missatge en clau o, simplement, En Pau Descansi.

L'orientació de les línies presenta una clara desviació en diagonal, cap a la dreta i cap amunt, llevat de les esmentades E.P.D. les quals -amb ajuda d'una pauta traçada amb regla i llapis- estan correctament alineades. L'estudi grafològic fet in situ ens porta a concloure que les inscripcions lapidàries no han estat realitzades per cap professional.

També volia comunicar-li que la difunta senyora R. no és la única R. que hi ha enterrada al mateix cementiri. En efecte, a pocs metres, al terra del passadís perpendicular a l'entrada, pot llegir-se una inscripció, també cal·lígrafa, feta directament sobre el ciment, que adverteix que estem trepitjant la seu de les despulles de J.R., mort sis anys abans que H.R.

Aquesta és, sense cap mena de dubte, una dada que ens ha corprès i que ens ha portat a dissimular, amagant-nos darrera les solapes de les nostres gavardines, davant les nombroses persones que, a aquella hora, passejaven pel cementiri.

Bé, doncs, sàpiga que en data d'avui i malgrat els escassos recursos humans de que disposa la nostra delegació a Mallorca i, també, malgrat l'acumulació de feina que aquí hi ha (imagini la feina que se'ns ha girat, després de la recent condemna del Suprem a l'ex batlle d'Andratx...), posem sense més demora fil a l'agulla i a finals de mes, com a tard, tindrà vostè a la seva bústia la història de vida que ens ha encarregat.

Com que la feina és la feina i tot i que sigui un plaer treballar per a vostè, no treballem per a vostè per plaer, li agrairem que, a volta de correu, ens indiqui la forma de pagament que prefereixi: efectiu, espècies o paypal, que són les que utilitzem de forma habitual.

Res més per ara. Aviat rebrà notícies nostres. De Mallorca estant, atentament seu,

Gaspar Real (Cabanach Facts & Research)

* * *