Liffey

Fa dies que, per un motiu o altre, no disposava de temps per escriure quatre mails que tinc pendents. Ara que m'hi poso, em lio a escriure al bloc i tampoc no acabaré fent el que preveia fer, però bé, què hi farem... La penúltima cosa que tinc ara al cap es sentir-me culpable de res.

Però posats a culpar algú, culparem la Joana Serrat, cantant i compositora, que presenta disc el diumenge, 16 de març, al teatre auditori de Calldetenes. El disc es diu Liffey, com el riu que travessa Dublin. Un riu que, allà, arriba al mar...

Liffey, un riu que divideix (o uneix) una ciutat en dues parts, si és que les ciutats tenen mai dues parts... Ben mirat, tots tenim el nostre Liffey: rius que divideixen (o uneixen) ciutats i gents, fragments de vida, patchworks, que s'empantaneguen o bé corren cap un mar en el que, finalment, es barregen totes les aigües.

Vaig tenir, fa uns dies, l'oportunitat de sentir un parell de temes del disc. D'aquella audició improvisada i amb presses, em va quedar una sensació divertida: un punt suau de pell de gallina (ja fa, era al Gravat i al febrer...) i la constatació d'una evolució musical que va començar, s'ha mantingut i, molt probablement, continuarà...

Liffey (o An Life, en irlandès)... Ningú no sap mai, a priori, on ens portarà la vida; millor dit, on ens l'emportarem cadascú de nosaltres, on desembocarà el nostre Liffey particular; el nostre corrent vital, personal i intransferible.

Keep on walking. Just as easy as this... Ho deia un mail rebut fa mesos, que encara guardo en algun prestatge d'un armari electrònic que no sé on és, però és així: cal continuar caminant si enlloc es vol arribar.

No podré veure la Joana el dia 16 a Calldetenes, però, si em permeteu un consell, és aquest: si podeu, aneu a veure-la. Difícilment en sortireu decebuts.

Però si no podeu, l'11 d'abril la podreu (la podrem) escoltar al Gravat, a Vic. De gratis, per una bona causa. I si voleu repetir, cap problema. El 30 d'abril, també a Vic, en butaca i també de gratis, al Comunitari del Vic-2.

I si la voleu sentir a qualsevol hora, o a l'hora que us vagi bé, pilleu-vos un Liffey. Compte, fixeu-vos-hi, que el disc, a més de música, porta un llibret amb uns dibuixos característics, molt personals, d'una noia també cognomenada Serrat. Mireu-lo amb cura, amb deteniment, que no tot ha d'entrar per l'oïda...

Així que ja ho sabeu, this is Liffey: música, lletres i dibuixos... O com diu el riu: Keep on walking. Just as easy as this.

Un petó i molta sort, bottomflower.

Ídem, Carla.

- - -